Jo l'havia amagat feia temps, estava dolguda.
No ens enganyem, en realitat, no estava amagada, simplement estava allí, al damunt de l'estanteria al costat d'una altra caixa...
En un obrir i tancar d'ulls... la tenia entre les mans, no recordo molt bé com la vaig baixar, però, allí la tenia, amb un dit de pols a sobre. Vaig bufar fort i tot aquell allau de temps acumulat, va començar a volar per l'aire d'aquella habitació.
"Memòries" es podria llegir clarament a la tapa de la caixa de fusta de color pí, amb un forrellat, simple però a l'hora el veig elegant.
De sobte, un escalfred em va recórrer L'estomac, començava a recordar tot el que hi havia allí dins. Aquella caixa de fusta estava preparada amb un escrit i una manovella cap a fora situada al costat dret, que, al fer-la girar sonava una melodia... "Fly me to the moon", vaig agafar la caixa amb força, em va venir la seva imatge al cap. La va preparar expressament per a mi, una caixa amb una caixeta de musica a dins.
Vaig començar a donar voltes a la manovella i vaig tancar els ulls, sentia la música i aquella olor a fusta, recordo que havia d'agafar aire profundament. Quina meravellava! Tot en silenci, només escoltava aquella música, no vaig poder evitar-ho, però, un plegat d'imatges va inundar la meva ment a l'hora que s'inundaven els meus ulls, de nostàlgia, de felicitat, de ràbia, d'amor... Una bomba de records hem va esclatar a la cara.
Vaig estar extasiada durant uns llargs minuts i al deixar de escoltar la melodia vaig mirar la caixa un cop més.
En realitat m'agrada mirar les nostres coses i recordar tots els moments que vam viure junts, i aquell... perquè no havia de ser-ho? Així que decidida vaig obrir el forrellat i vaig pujar la tapa de la caixa...
No hay comentarios:
Publicar un comentario